Nou web a www.juristesperlallengua.cat

Ens hem traslladat. Ens trobareu a:

http://www.juristesperlallengua.cat
o
http://blogs.avui.cat/ajdlp/

L'assemblea de Juristes per la Llengua censura l'actitud de la COPE

Avui, 8 d'abril, ha tingut lloc la reunió anual de l'Assemblea de l'Associació, en la qual, com és habitual, hem aprovat la memòria anual, els comptes i també el Pla de treball per a la propera anualitat. Moltes són les coses que s'han dit i les propostes que s'han fet per tal de tirar endavant noves actuacions. La majoria de les cares eren conegudes, però també celebrem la presència d'algunes noves incorporacions de juristes que s'acosten amb interès al nostre treball per l'avanç de la nostra llengua en l'àmbit jurídic.

Hem clos l'Assemblea amb l'aprovació per unanimitat d'un manifest de suport a la magistrada gallega, Ana López-Suevos, que -tal com explicàvem al nostre article anterior- ha estat denunciada davant el CGPJ per un lletrat que actua en nom de la COPE pel simple fet de treballar en gallec. A més d'aprovar l'enviament del manifest als mitjans de comunicació, també s'ha decidit enviar-lo a l'emissora COPE amb el requeriment que desautoritzi l'actuació del lletrat que la representa.

________________________________________________________

Manifest contra la discriminació lingüística a l'Administració de Justícia i en defensa d'Ana López-Suevos

"L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia ha tingut coneixement que un advocat, Carlos Cano González, en nom i representació de “RADIO POPULAR, S.A.” (cadena COPE) ha presentat davant del Consell General del Poder Judicial un escrit de denúncia contra la magistrada de Santiago de Compostela, Ana López-Suevos Fraguela, en el qual acusa la jutge de “sectaria y partidista”, de tenir “prejuicio y animadversión contra una de las partes”, simplement perquè va permetre “que la Letrada de la parte actora formulase sus conclusiones en lengua gallega”. En el mateix escrit de denúncia es considera molt greu “que el acta de juicio fuera realizada también en lengua gallega” i que “como culminación de todas estas irregularidades (sic.) se nos remitiese la sentencia (…) también en lengua gallega.” L’escrit també considera que el castellà és la “lengua de obligatoria aplicación conforme a los arts. 231 de la LOPJ en relación con el art. 142 de la LEC”, donant per suposat que com que el lletrat va utilitzar el castellà durant el procés, totes les actuacions s’haurien d’haver seguit en aquesta llengua.

A banda que l’escrit, segons consta en l’acta del procés, és la primera i única protesta que el lletrat de “RADIO POPULAR, S.A.” va fer sobre el tema de la llengua del procediment, i la va fer un cop havia acabat el procés amb sentència contrària als seus interessos, el que no pot tolerar de cap manera aquesta Associació és:

1. Que algú es permeti el luxe d’injuriar greument una persona pel sol fet d’utilitzar una llengua oficial a la comunitat autònoma on es va celebrar el procés.

2. Que el client de l’advocat, “RADIO POPULAR, S.A.” (cadena COPE), malgrat tenir coneixement de l’actuació del seu lletrat, no l’hagi desautoritzat públicament.

3. Que una persona pugui fer, sense cap conseqüència, manifestacions clarament discriminatòries de l’ús de les llengües oficials i pròpies d'un territori en un procés judicial.

4. Que algú que ignora absolutament l’ordenament jurídic processal en matèria lingüística, i que insulta de manera tan greu, no sigui corregit pels òrgans competents de l’advocacia espanyola.

L’art. 36 de l’Estatut General de l’Advocacia Espanyola preveu que “són obligacions de l’advocat envers els òrgans judicials la probitat, lleialtat i veracitat quant al fons de les seves declaracions o manifestacions, i el respecte quant a la forma de la seva intervenció.” I l’art. 11 del Codi Deontològic de l’Advocacia Espanyola concreta que són obligacions dels advocats, en relació amb els òrgans jurisdiccionals:

“a. Actuar davant d’aquests amb bona fe, lleialtat i respecte. (…)

c. Mantenir respecte envers tots els que intervenen en l’Administració de Justícia exigint alhora d’aquests el mateix i recíproc comportament pel que fa als advocats.

d. Exhortar els seus patrocinats o clients a l’observança d’una conducta respectuosa envers les persones que actuen en els òrgans jurisdiccionals. (…)

f. (…) En les seves actuacions i escrits, el lletrat ha d’evitar tota al·lusió personal, directa o indirecta, oral, escrita o amb gestos, tant si és d’aprovació com de retret, al tribunal i a qualsevol persona que hi estigui relacionada o que hi intervingui, com també als altres lletrats.”

Per tot això:

1. Condemnem enèrgicament la conducta del lletrat que va fer aquestes manifestacions en el seu escrit, notòriament vexatòries de la magistrada Ana López-Suevos, pel sol fet d’emprar la llengua gallega en la seva actuació, ús de la llengua absolutament emparat pels mateixos preceptes que esmenta el lletrat en el seu escrit, és a dir l'article 231 de la LOPJ i el , a més de la Carta Europea de Llengües regionals o minoritàries, tractat internacional ratificat per l’Estat espanyol i, per tant, de plena vigència.

2. Demanem un pronunciament públic de “RADIO POPULAR, S.A.” (cadena COPE) pel qual desautoritzi clarament les manifestacions del lletrat en l’escrit fet en el seu nom i representació, atès que són manifestament il·legals, vulneradores del dret a l’honor de la magistrada i palesament discriminatòries de l’ús de les llengües oficials en els processos judicials.

3. Demanem que el Consell General de l’Advocacia Espanyola es pronunciï públicament condemnant aquestes manifestacions de l’advocat, i reclami dels òrgans competents l’obertura d’expedient disciplinari contra el lletrat abans esmentat.

4. Exigim al Consell General del Poder Judicial que rebutgi sense més tràmits l’escrit de denúncia formulat pel lletrat Carlos Cano González, que faci també una reprovació pública d'aquest lletrat i que doni suport explícit i públic a l’actuació de la magistrada, emparant-la segons disposa l’art. 14 de la Llei Orgànica del Poder Judicial."

Barcelona, 8 d’abril de 2008.

La COPE contra les llengües. Un exemple a Galícia

És sabut que l'emissora COPE no es caracteritza pel respecte als drets lingüístics de les persones ni per la diversitat de pobles i llengües presents a l'Estat espanyol. L'emissora dels bisbes té una concepció babèlica de les llengües (segons ells, tan sols n'hi pot haver una perquè sinó és un caos), sobretot si no són la llengua espanyola, l'única que consideren vàlida per a les actuacions judicials i, en general, per als usos importants i formals: administració de Justícia, Corts espanyoles, institucions de la Unió Europea, prospectes dels medicaments, mitjans de comunicació, etc. Cal que l'emissora episcopal superi Babel i redescobreixi l'esperit (sant) de la Pentecosta.

Avui ens fem ressò d'un episodi concret protagonitzat per la COPE, que, després de perdre un judici laboral, ha denunciat davant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la jutge per fer servir la llengua gallega en la resolució, tot i no haver-ne dit res durant la tramitació. Aquesta gent no saben perdre.

La denúncia de la COPE, que no té cap base legal, tan sols es pot interpretar com un atac als drets lingüístics dels ciutadans usant arguments preconstitucionals que ignoren que els jutges, a l'igual que la resta de poders públics han de respectar i promoure l'ús de la llengua oficial pròpia, d'acord amb l'article 9 de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i conforme a l'article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i l'Estatut d'Autonomia de Galícia. En conseqüència, a més de manifestar el nostre suport a la magistrada, demanem al CGPJ que, després d'efectuar l'arxivament de la denúncia immotivada, manifesti el seu suport a l'actuació de la jutge Ana López-Suevos i recordi els drets de tots els ciutadans, jutges i magistrats i resta d'intervinents en el judici, d'usar dins del territori qualsevol de les llengües oficials d'acord amb aquesta normativa.

Així mateix, dimarts vinent, 8 d'abril, a l'Assemblea general de socis de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia tindrem ocasió de tractar aquesta qüestió i decidir altres actuacions que emprendrem per rebutjar aquestes actituds i contribuir a l'avanç de les llengües pròpies de l'Estat diferents del castellà.

A continuació, transcrivim el manifest que ha elaborat la Mesa pola normalización lingüística de Galícia textualment en gallec -llengua romànica germana- perquè no tan sols respectem i practiquem la diversitat, sinó que estimem totes les llengües.

MESA POLA NORMALIZACIÓN LINGÜÍSTICA QUERE EXPOÑER OS SEGUINTES

FEITOS:

Segundo puido saber a MESA:

O Consello Xeral do Poder Xudicial (CXPX) abriu unhas dilixencias previas contra a titular do xulgado do social número 2 de Santiago de Compostela, Ana López-Suevos, acusada de "sectarismo e partidismo" polos avogados da Cadea COPE por ter permitido a utilización do galego nun xuízo contra a emisora. Os letrados da emisora da Conferencia Episcopal Española denunciaron a maxistrada despois de perder un caso no seu xulgado.

Unha traballadora da emisora demandou á cadea por un despedimento improcedente, xa que entendía que a botaran porque é lesbiana e militante do Bloque Nacionalista Galego (BNG). A demanda presentouse en galego e así se tramitou. Segundo explica a xuíz a l'AVUI.cat, os avogados da Cope contestaron á demanda sen queixarse da lingua empregada, e continuouse o procedemento en galego "con toda normalidade". O día do xuízo, "cada testemuña expresouse na lingua que quixo, e o acta está redactada en galego e en castelán, seguindo o fío da realidade", asegura López-Suevos.

Non foi ata que recibiron a sentencia, desfavorable para a Cope, que a emisora alegou que o seu avogado non entendía a lingua galega. A resolución, notificada o 23 de xaneiro, consideraba probado que a traballadora fora despedida pola súa orientación sexual e pola súa militancia política, e ordenaba á cadea que a readmitise e lle pagase os salarios pendentes.

Foi entón que os letrados da emisora anunciaron ao xulgado o seu descoñecemento do galego e esixiron a tradución da sentencia, que eles mesmos admiten que recibiron un mes despois.

A versión da Cope é diferente. Na denuncia presentada ao CXPX, á que tivo acceso l'AVUI.cat, o avogado da emisora afirma que dixo á xuíz que o castelán é o único idioma que coñece e que, aínda así, a maxistrada permitiu o uso do galego. López-Suevo négao con rotundidade e xa fixo chegar ao CXPX unha certificación da secretaria xudicial que dá fe de como se desenvolveu o xuízo. A denuncia da cadea tamén mantén que as súas afirmacións son "de fácil comprobación examinando o visionado do acto [o xuízo]", cousa imposible porque as vistas orais non se rexistran na xurisdición social.

A denuncia contra a xuíz tamén apunta que o castelán é "lingua de obrigada aplicación" na xustiza segundo o artigo 231 da lei orgánica do poder xudicial, pero obvia que o mesmo artigo indica que tamén se pode utilizar a lingua cooficial en cada territorio: se algunha das partes alega indefensión, é preciso habilitar un intérprete, medida que a maxistrada aplicaría "se o avogado da Cope alertase do descoñecemento do galego". "Se non mo din, eu non adiviño de onde é a xente. E o letrado fixo os interrogatorios sen que parecese que tiña ningún problema", sentencia.

Ante estes feitos, a Mesa quere

MANIFESTAR:

1. a súa máis absoluta repulsa ao emprego de tácticas xurídicas tan burdas e zafias para disimular o verdadeiro fondo deste asunto: que os letrados da Cope foron derrotados xustamente nun procedemento xudicial por despedir a unha traballadora por móbiles homófonos e políticos;
2. repudiar a actitude da Cope por empregar o idioma galego como pretendido elemento de confrontación entre cidadáns, cando todo o procedemento se desenvolveu con absoluta liberdade por todas as partes intervenientes;
3. denunciar o emprego excesivamente frecuente nos órganos xurisdicionais da suposta indefensión que ocasiona o descoñecemento do galego con fins dilatorios e que non responden á realidade, producindo unha defraudación da lei aplicable, que non existe para escusar a mala actuación do letrado no procedemento ou conceder máis tempo para preparar un recurso mentres se resolven as queixas infundadas en materia de lingua;
4. denunciar o emprego destas queixas como elemento amedrentador dos xuíces e xuízas que optan libremente por empregar o galego como lingua vehicular do xulgado e que respectan escrupulosamente os dereitos lingüísticos de todos os intervenientes no proceso;
5. denunciar a actitude do Consello Xeral do Poder Xudicial, que decide incoar unhas dilixencias previas a esta maxistrada (paso anterior, no seu caso, á apertura de expediente disciplinario), no canto de propoñer o seu arquivo directamente;
6. reclamar da Conferencia Episcopal, como propietaria da cadea COPE, que desautorice publicamente aos letrados promoventes da queixa, para diferenciar claramente a actitude destes xuristas da liña da Xerarquía Eclesial, en aras a evitar confundir á opinión pública sobre o respecto da Igrexa polo galego;
7. Amosar o noso total apoio e solidariedade coa maxistrada investigada e esixir ao CXPX o inmediato arquivo das actuacións que se seguen sobre ela a nivel informativo;
8. Amosar o noso apoio a todos os xuíces/as, maxistradas/os, fiscais, secretarios/as e funcionariado da Admon de Xustiza que traballan diariamente na nosa lingua, facendo dela un uso normal nunha administración que só de xeito moi precario asume que o Galego é lingua oficial en Galicia e esquece con demasiada frecuencia os dereitos lingüísticos dos/as galegofalantes, que non poden escoller o seu idioma como lingua do procedemento.

Queremos aproveitar a oportunidade para

DENUNCIAR:

a) Que na Admon de Xustiza o emprego do noso idioma non acada o 8% do total das actuacións orais e escritas dos procedementos,
b) Que os membros da xudicatura, fiscalía e o funcionariado de xustiza carecen de textos legais actualizados en galego (todos se dispensan en castelán, iso si, co logotipo da Xunta);
c) Que as aplicacións informáticas non permiten desenvolver con normalidade un procedemento integramente en galego;

Por todo isto PEDIMOS respecto para a nosa lingua, reclamamos que poidamos vivir en galego tamén na Admon de Xustiza, e que a manipulación mesquiña que algúns malos letrados fan das súas derrotas xurídicas non se convertan en ataques á nosa lingua, auspiciados gratuitamente pola mesma ideoloxía que leva a despedir a unha traballadora pola súa orientación sexual e as súas ideas políticas.

Vázquez Honrubia no tenia raó. Nosaltres sí

Tal com va plantejar l'Associació de Juristes per la Llengua en l'escrit que vam presentar davant el CGPJ, el jutge Vázquez Honrubia va vulnerar el dret de defensa de Jaume Roura i Enric Stern en negar-los l'expressió en llengua catalana en el judici per la crema de fotos del Rei.

L'Associació de Juristes per la Llengua, en primer lloc, vol felicitar l'advocat, el company Benet Salellas, per la correcció jurídica i l'encert en el seu treball, com també la fermesa dels interessats a l'hora de fer valer els seus drets. En segon lloc, estudiarem si és possible reobrir l'arxivament de la queixa que vam formular davant el CGPJ, atès que la decisió de l'Audiència Nacional contradiu la resolució del CGPJ. És una qüestió de drets.

Aquesta decisió de l'Audiència Nacional s'afegeix a la recent acceptació de la inscripció en català del matrimoni de Badalona a qui el jutge no va permetre casar-se en la llengua que havien triat. L'Associació de Juristes per la Llengua reitera la seva voluntat de continuar treballant per tal d'avançar decididament en l'ús normal de la nostra llengua en tots els àmbits d'actuació de la Justícia, que, en un context democràtic, cal concebre com un servei públic a la ciutadania. A més, fem una crida especial a tots els professionals del dret perquè incorporin la llengua catalana a la seva activitat i aprofitin tots els recursos i suports que hi ha per a fer-ho. Per a informació o sol·licituds d'adhesió a la nostra Associació us podeu adreçar a: secretaria@juristesperlallengua.CAT.

A continuació, us reproduïm la informació que ha publicat l'Avui digital sobre aquesta excel·lent notícia:

"El judici contra els dos joves de Girona condemnats per cremar fotos del rei s'haurà de repetir

El tribunal ha ordenat repetir el judici contra Jaume Roura i Enric Stern, perquè el jutge que va instruir la vista no els va permetre expressar-se en català i, a més, no va permetre l'assistència de traductors

El judici contra els dos joves de Girona condemnats per cremar fotos del rei s'haurà de repetir. L'Audiència Nacional ha considerat que la prohibició del tribunal d'expressar-se en català va vulnerar els seus drets a la defensa.

El jutge es va mostrar reticent a proporcionar un traductor perquè Roura és "un ciutadà espanyol de 30 anys que coneix perfectament el castellà" i que per trobar-se a la Comunitat de Madrid la llengua que s'havia de fer servir era el castellà.

El ple ha assolit aquesta consideració després de revisar el recurs interposat per la defensa. L'advocat dels joves, Benet Salellas, ho considera una victòria pel reconeixement del català. "Aquesta situació no es podrà a repetir perquè hi haurà una resolució de la Sala Penal que deixarà clar que es podrà utilitzar la llengua catalana".

A banda d'aquest recurs, l'Associació de Juristes en defensa de la Llengua va posar una denúncia contra el jutge José María Vázquez Honrubia, qui va justificar la seva decisió de no permetre als acusats expressar-se en català perquè el català no és cooficial a la Comunitat de Madrid. Aquesta denúncia va ser arxivada pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Cal recordar que el 20 de novembre passat el jutge central del penal de l'Audiència Nacional José María Vázquez Honrubia va imposar una multa de 2.730 euros a Jaume Roura i Enric Stern, els dos joves acusats de cremar una foto dels reis durant una visita del monarca a Girona el 13 de setembre passat.

Aleshores, el magistrat va considerar positiu que els acusats paguin una multa i no ingressin a la presó perquè aprenguin "que poden tenir les idees que vulguin, però que no poden atacar les institucions bàsiques de l'Estat".

Judici suspès
El jutge va suspendre deu minuts el judici després que els imputats, Roura i Stern, demanessin un traductor per poder declarar en català. Finalment el jutge ho va desestimar i els joves van declarar en català, sense traductor.

Roura no va accedir a parlar en castellà i fins i tot una noia del públic es va oferir a traduir del castellà al català

Reticent des del principi
Des del principi, el jutge es va mostrar reticent a proporcionar un traductor perquè Roura és "un ciutadà espanyol de 30 anys que coneix perfectament el castellà" i que per trobar-se a la Comunitat de Madrid la llengua que s'havia de fer servir era el castellà, ja que fora de Catalunya l'única llengua oficial és aquesta.

Ja en aquell moment, la seva defensa, Benet Salellas va considerar que no deixar-los declarar en català era una decisió que "no està emparada a dret" i que podia comportar la nul·litat de l'actuació."

Defensa de la llengua i també del Dret: el cas de les pensions de viduïtat i la reforma de la Llei general de la Seguretat Social

Leopold Corbella, advocat fundador de l'Associació i actualment membre de la junta directiva, ha redactat un text en relació amb una greu qüestió relativa a les pensions de viduïtat, que queden excloses de remuneració si es fan conforme a la legislació catalana.
Esperem els vostres comentaris.

"Els arts. 84 a 86 de la Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de Família de Catalunya (DOGC núm. 2687, de 23 de juliol de 1998) estableixen el règim jurídic de la pensió compensatòria en supòsits de separació i divorci, i concretament disposen el següent:

Article 84. Pensió compensatòria.

1. El cònjuge que, com a conseqüència del divorci o de la separació judicial, vegi més perjudicada la seva situació econòmica i, en el cas de nul·litat, només quant al cònjuge de bona fe, té dret a rebre de l’altre una pensió compensatòria que no excedeixi el nivell de vida de què gaudia durant el matrimoni, ni el que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament.

2. Per a fixar la pensió compensatòria, l’autoritat judicial ha de tenir en compte:

a) La situació econòmica resultant per als cònjuges com a conseqüència de la nul·litat, del divorci o de la separació judicial i les perspectives econòmiques previsibles per a un i altre.
b) La durada de la convivència conjugal.
c) L’edat i la salut d’ambdós cònjuges.
d) Si és el cas, la compensació econòmica regulada per l’article 41.3.
e) Qualsevol altra circumstància rellevant.

3. La pensió compensatòria ha d’ésser disminuïda si qui la percep passa a millor fortuna o qui la paga passa a pitjor fortuna.
4. A petició de part, la sentència pot establir les mesures pertinents per a garantir el pagament de la pensió i pot fixar els criteris objectius i automàtics d’actualització dinerària.

Article 85. Pagament de la pensió compensatòria.

1. La pensió compensatòria s’ha de pagar en diners i per mensualitats avançades.
2. En qualsevol moment, per acord dels cònjuges o, si manca aquest, per resolució judicial, el cònjuge obligat al pagament de la pensió compensatòria pot substituir aquesta pel lliurament de béns en domini o en usdefruit.

Article 86. Extinció del dret.

1. El dret a la pensió compensatòria s’extingeix:

a) Per millora de la situació econòmica del cònjuge creditor, que deixi de justificar-la o per empitjorament de la situació econòmica del cònjuge obligat al pagament que justifiqui l’extinció.
b) Per matrimoni del cònjuge creditor o per convivència marital amb una altra persona.
c) Per la defunció o per la declaració de mort del cònjuge creditor.
d) Pel transcurs del termini pel qual es va establir.

2. El dret a la pensió compensatòria no s’extingeix per mort del cònjuge obligat a prestar-la, per bé que els seus hereus poden demanar-ne la reducció o l’exoneració si la rendibilitat dels béns de l’herència no resulta suficient per a fer-ne el pagament.

Per una altra banda, l’article 97 del Codi civil espanyol conté també una previsió per als casos de separació i divorci, en virtut de la qual s’estableix el dret a una pensió compensatòria segons la qual:

El cònjuge al qual la separació o el divorci produeixi un desequilibri econòmic en relació amb la posició de l’altre, que impliqui un empitjorament en la seva situació anterior al matrimoni, té dret a una pensió que pot consistir en una pensió temporal o per temps indefinit, o en una prestació única, segons determini el conveni regulador o la sentència.

Si no hi ha acord dels cònjuges, el jutge, en sentència, n’ha de determinar l’import tenint en compte les circumstàncies següents:

1a. Els acords a què hagin arribat els cònjuges.
2a. L’edat i l’estat de salut.
3a. La qualificació professional i les probabilitats d’accés a una ocupació.
4a. La dedicació passada i futura a la família.
5a. La col·laboració amb el seu treball en les activitats mercantils, industrials o professionals de l’altre cònjuge.
6a. La durada del matrimoni i de la convivència conjugal.
7a. La pèrdua eventual d’un dret de pensió.
8a. El cabal i els mitjans econòmics i les necessitats de l’un i l’altre cònjuges.
9a. Qualsevol altra circumstància rellevant.

S’han de fixar les bases per actualitzar la pensió i les garanties per fer a la seva efectivitat en la resolució judicial.

Resulta clara la superposició de previsions legals per a atendre una mateixa problemàtica, d’una banda la que efectua el Codi de Família català, i d’una altra banda, la del Codi civil espanyol.

El sistema de fonts a Catalunya determina que les disposicions del dret civil de Catalunya s’apliquen amb preferència a qualssevol altres, i que el dret supletori només regeix en la mesura que no s’oposa a les disposicions del dret civil de Catalunya o als principis generals que l’informen, i en aquest sentit l’Art. 110.2 de l’Estatut d’Autonomia, l’Art. 111-5 del Codi civil de Catalunya i l’Art. 13.2 del Codi civil espanyol.

En conseqüència, sembla clar que a Catalunya és conforme a dret resoldre les controvèrsies relatives a la pensió compensatòria en base a la legislació catalana, i no a l’espanyola, per existir aquesta previsió legal, i no pas un buit legal que calgués omplir en base a legislació supletòria.

L’Art. 5.2 de la Llei 40/2007, de xx, modifica l’Art. 174 de la Llei General de la Seguretat Social, i en el punt 2 del referit precepte estableix que el dret a pensió de viduïtat de les persones divorciades o separades judicialment queda condicionat, en tot cas, al fet que, sent creditores de la pensió compensatòria a què es refereix l’article 97 del Codi civil, aquesta quedi extingida per la mort del causant.

Així, una interpretació literalista del referit precepte, faria que les persones que tinguessin dret a la pensió compensatòria en base a l’Art. 84 del Codi de Família, quedessin excloses de la pensió de viduïtat.

I aquesta interpretació, no per injusta és impossible, màxim tenint en compte que la norma de seguretat social s’hauria adoptat després que està publicada la legislació territorial específica de Catalunya, i per tant el legislador bé prou la podia haver tingut en compte.

Això pot portar que en la pràctica, els professionals que hagin de redactar convenis de separació o divorci, o interessin l’aplicació de la llei, negligeixin la normativa catalana, que seria la veritablement aplicable, per evitar un possible futur perjudici, consistent en l’exclusió del beneficiari de la pensió de viduïtat, per no haver estat afavorit amb una pensió compensatòria basada en l’Art. 97 del Codi civil espanyol, sinó amb la de l’Art. 84 del Codi de Família de Catalunya.

Des de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia denunciem la indiferència i menysteniment de la normativa emanada del Parlament de Catalunya, que contradiu inclús la pròpia legislació estatal, i concretament l’Art. 13.2 del Codi civil espanyol, que és d’aplicabilitat general a tot l’estat i en totes les matèries, per estar contingut al seu títol preliminar, segons que estableix el nombre primer d’aquest mateix article.

Reclamem a les institucions catalanes que promoguin l’aclariment d’aquesta previsió legal que ara com ara perjudica no només l’eficàcia vinculant de la normativa catalana, sinó que pot portar a greuges molt preocupants a persones tributàries de la pensió de viduïtat.

Presentació: cal un bloc sobre la llengua catalana en la justícia?

Per què aquest bloc?
Volem explicar què fem.

L'Associació de Juristes per la Llengua, darrer Premi Nacional de Cultura per la projecció social de la llengua catalana, volem compartir amb els nostres associats i amb qualsevol persona interessada les nostres inquietuds per aconseguir que la llengua catalana sigui una llengua normal en l'àmbit de la justícia i el món del dret en general.

L'objectiu és simple: la normalitat i el respecte dels drets de les persones. Sabem, però, les dificultats que hi ha i el poc que hem avançat els darrers 30 anys. Sovint diem que el nostre anhel seria desaparèixer perquè la nostra llengua fos respectada, protegida i emprada àmpliament a les oficines judicials, a les sales de judicis, als despatxos d'advocats, als registres públics, a les escriptures notarials, a les facultats de Dret, etc. I és veritat: la millor notícia per a la nostra llengua és que no hi hagués d'haver ningú que hagués de lluitar per coses tan òbvies...

Mentrestant, l'Associació de Juristes per la Llengua treballa en la defensa dels drets de les persones que, senzillament, volen poder relacionar-se amb el món del dret i de la justícia en llengua catalana. Però nosaltres sols no podem. Per això volem també la vostra participació, amb comentaris, articles, idees, iniciatives, informacions, històries, etc. Podeu utilitzar aquest bloc amb tota llibertat com un espai obert de debat, de denúncia, d'expressió de petites alegries (que també n'hi ha alguna), etc. Una llengua tan sols sobreviu si la utilitzen i la defensen els seus parlants. La llengua catalana tan sols sobreviurà en l'àmbit de la justícia si hi ha professionals (jutges, advocats, notaris, procuradors, fiscals, professors, funcionaris, etc.) que la fan servir, amb normalitat. No cal heroismes, però sí que necessitem decisió i empenta.

Malaraudament, de notícies com la de la imatge que reproduïm aquí i que posen de manifest la feblesa i la discriminació actual de la nostra llengua en l'administració de justícia i en el món del dret en general, se n'han produït moltes durant l'any 2007. Ens vénen a la memòria casos lamentables com l'actuació d'alguns jutges: Ana Ingelmo, Vázquez Honrubia, el jutge de Badalona que va impedir a dues persones casar-se en català, etc. Es tracta d'una sèrie de situacions que comencen a tenir prou gruix per a formar un Museu dels horrors, un museu que voldríem eliminar de la nostra vida, però que no pararem de denunciar mentre persisteixi. Per això, els Juristes per la Llengua hem denunciat sistemàticament aquestes situacions davant dels òrgans competents i hem aconseguit, almenys, fer aflorar al debat públic i democràtic, aquests escandalosos comportaments que trepitgen drets reconeguts per la legalitat vigent.

No voldríem, però, parlar aquí exclusivament de qüestions negatives. Hi ha molts professionals del dret que treballen en llengua catalana i que s'esforcen per a oferir aquest servei, malgrat dificultats de tota mena que es troben al davant. Per això ens voldríem fer ressó també d'alguns resultats positius que trobem, com ara, l'acceptació de la inscripció en llengua catalana al Registre Civil del tristament cèlebre matrimoni de Badalona. Una qüestió que mai no hauria hagut de ser notícia.

Aviat, els nostres associats podran participar a l'Assemblea anual de l'Associació. Allà farem el balanç formal d'un any que ha anat ple de molta feina: Pla de Qualitat Lingüística per a despatxos d'advocats de Girona; escrits de queixa, recurs o reclamació en diverses instàncies que han tingut actuacions contràries a la nostra llengua; jornades de tardor també a Girona, obtenció del Premi Nacional 2007 a la projecció social de la llengua catalana; entrevistes de treball amb nombrosos responsables de la Generalitat de Catalunya (consellera de Justícia, secretari general de Política Lingüística, director general del DOGC, etc.).

Volem fer-vos conèixer la nostra feina i, sobretot, donar-vos la paraula a vosaltres. Endavant!